sexta-feira, 30 de novembro de 2018

Artur Guerra: «Sinto-me com a consciência do dever cumprido e da missão concluída: fazer a viagem de regresso do Mediterrâneo catalão ao Atlântico português.»

                                                                   Artur Guerra. Andorra, 23-XI-2018

Faz hoje uma semana, decorreu em Andorra a sessão de atribuição e entrega dos prémios internacionais da Fundação Ramon Llull. Como anunciámos nesse mesmo dia, Artur Guerra, tradutor de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell (Documenta, 3 volumes: 2015, 2017, 2018), foi distinguido com o Prémio Ramon Llull de Tradução Literária 2018, tendo proferido uma intervenção em catalão, que aqui reproduzimos seguida de uma versão em português.

Molt Ilustre Sra ministra Olga Gelabert, Honorable Sra Laura Borràs, Sr. Vicenç Villatoro, Sr. Miquel Strubell, senhors membres del jurat, autoritats, amics e tothom aqui presents: 

Aquest moment que vivim aquí avui ens ofereix, sobretot, l'oportunitat d'agrair i celebrar. El degustarem amb goig, perquè sovint els dies com aquest són narrats i recordats durant tota la vida. Rebre aquest guardó és un honor i m'agradaria compartir-lo amb algunes persones que ho han fet possible. 

En primer lloc, voldria donar les gràcies als membres del jurat que m'han distingit amb el Premi de Traducció Literària de la Fundació Ramon Llull 2018 i a l'Institut Ramon Llull, que ha permès, amb el seu suport a la traducció, omplir un buit que fa molt temps, fins i tot masa temps, existia al catàleg portuguès de les grans obres de literatura europea i universal i, especialment, de la molt bella i ineludible literatura en llengua catalana. 

Permetin-me que agraeixi, en segon lloc, a la meva dona i companya de traducció, tasca que fem de gust especialment si la fem tots dos junts, que des d'un principi em va ensenyar que la traducció és, també, un acte d’amor, i en aquest treball, en particular, el seu ajut inestimable en la lectura final del text, especialment del primer i segon volum (i permetin-me aquesta disgressió personal: en sóc cert que superaràs ràpidament aquest mal moment de la teva salut); i agraeixo també als meus fills: Afonso (mig valencià), João (mùsic de jazz, aquí present) i Ana (filla del cor), la seva comprensió perquè sovint he donat a les traduccions una atenció que em reclamaven per a ells. Mereix un esment especial Manuel Rosa, rostre i pilar de l’editorial Sistema Solar, fabricant incansable de l'edició de qualitat d'obres literàries i artístiques a Portugal, i que va tenir el valor d’assumir des del principi aquest projecte de traduir el Tirant lo Blanc. Vull expressar de tot cor tot el meu agraïment a la gran pintora portuguesa Ilda David, que es va enamorar del text i va fer els dibuixos i xilografies que van convertir aquesta edició de Tirant lo Blanc en una obra d'art. No puc deixar de banda el meu germà Luís, que, des que fa molts anys li vaig parlar del meu somni de fer aquesta traducció, ell mai no em va deixar d’animar i sempre va creure i fer tot el possible perquè fos una realitat. Vull esmentar els amics valencians de la meva joventut que em van transmetre, sovint sense adonar-se’n, el seu amor pel català / valencià i que sempre han estat en el meu record: especialment Josep Marí (que em va acollir a casa seva com um germà en un moment difícil de la meva vida), Manuel Molins (que m’ha mostrat la bellesa i la importância del teatre en catalá) i Octavi Monsonís (el primer  que em va parlar dels cantantes de la resistència) i tants d’altres que espero que em perdonen per no anomenar-los ara i aquí. 

Provè d’aquell temps de joventut a València el meu somni de traduir Tirant lo Blanc. Deu fer cosa de trenta anys un altre editor portuguès va anunciar públicament que me’n demanaria la traducció, tanmateix no ha estat fins ara fer realitat el somni, n’ha sorgit la possibilitat, i heus aquí la traducció! Hi va caldre un temps nou, més coneixement i més saviesa (però també menys cabell i la barba més blanca!). O potser sigui, com va deixar dit Fernando Pessoa: «Déu vol, l'home somia i l’obra neix». 

A partir d'una reproducció fidel i completa de l'obra, he intentat mantenir la màxima fidelitat possible al text original, malgrat la seva dificultat, tot reproduint les seves característiques lèxiques, sintàctiques i semàntiques, sempre que aquestes tinguessin correspondència en la llengua portuguesa, tant en la de l’època de Martorell com en la de l'actualitat. He ajuntat unes poques notes per tal que alguns passatges siguin més propers i més comprensibles per al lector portuguès. 

I si el molt destre, subtil i valentíssim mariner portuguès Cataquefarás (sí, portuguès, perquè aquest era el nom del barri urbà, en aquell segle extramurs, de Lisboa) va saber dirigir el vaixell de Tirant i els seus quatre-cents homes armats des de Lisboa fins al Mediterrani, jo, que no sóc tan subtil ni tan valent com ell, em sent amb la consciència del deure acomplert i la missió completada: fer el viatge de tornada del Mediterrani català a l’Atlàntic portuguès; perquè tot i que el text de la vulgar llengua valenciana no es va traduir d'un suposat text portuguès, que al seu torn hauria estat traduït de l'anglès, era urgent i de justícia elemental donar al text la sonoritat i l'ànima de la llengua de Camões, unint una vegada més la cultura de la llengua catalana i la cultura portuguesa. Puc dir que el resultat és una traducció fidel i tan bella com l'original, molt vàlida per a una anàlisi culta, acadèmica i especialitzada i, al mateix temps, molt intel·ligible per al lector comú portuguès. 

Aquest és el treball del traductor, fer que una literatura nacional sigui universal, perquè de fet, com va dir José Saramago: «els escriptors fan literatures nacionals i els traductors fan literatura internacional. Sense traductors, els escriptors serien condemnats a viure tancats en el seu idioma». 

I aixó es tot… 

Moltes Gràcies

Artur Guerra


            Premiados, membros do júri e entidades oficiais. Andorra, 23-XI-2018

Mui Ilustre Senhora Olga Gelabert [ministra da Cultura, Juventude e Desporto do governo de Andorra], Honorável Senhora Laura Borrás [conselheira da Cultura da generalitat da Catalunha], Senhor Vicenç Villatoro [diretor da Fundação Ramon Llull], Senhor Miquel Strubell [presidente da Fundação Congresso de Cultura Catalã], senhores membros do júri, autoridades, amigos e todos vós aqui presentes:

Este momento que vivemos aqui hoje em conjunto oferece-nos acima de tudo a oportunidade de agradecer e de celebrar. Vamos saboreá-lo, porque os dias como o de hoje costumam ser contados e recordados toda a vida. Receber este prémio é uma honra e gostaria de partilhá-lo com algumas pessoas que o tornaram possível. 

Agradeço em primeiro lugar a todos os membros do júri que me distinguiram com o prémio de Tradução Literária da Fundação Ramon Llull 2018, e ao Instituto Ramon Llull, que possibilitou, com o seu apoio à tradução, preencher um vazio que há muito, eu diria mesmo há demasiado tempo, existia no catálogo português das grandes obras da literatura europeia e universal, e em especial da belíssima e incontornável literatura em língua catalã.

Em segundo lugar, permitam-me que agradeça à minha mulher e companheira de tradução, coisa que tão bem sabemos e gostamos de fazer os dois juntos, e que desde o princípio me ensinou que a tradução é também um acto de amor, e, nesta obra em particular, a sua preciosa ajuda na leitura final do texto, sobretudo do primeiro e segundo volumes (e agora permitam-me esta divagação pessoal: estou certo de que superarás rapidamente este mau momento da tua saúde!); e agradeço aos meus filhos Afonso (também meio valenciano), João (músico de jazz, aqui presente) e Ana (filha do coração), pela sua compreensão por eu muitas vezes dar às traduções a atenção de que eles precisavam. Merece aqui uma referência especial Manuel Rosa, rosto e pilar da editora Sistema Solar, fazedor incansável da edição de qualidade de obras literárias e artísticas em Portugal, e que teve a coragem de assumir desde o princípio este projecto de traduzir o Tirant lo Blanc. Quero aqui expressar, do fundo do coração, todo o meu agradecimento à grande pintora portuguesa Ilda David’, que se enamorou do texto e fez os desenhos e xilogravuras que converteram esta edição de Tirant lo Blanc numa obra de arte. Não posso esquecer o meu irmão Luís que, desde que há muitos anos lhe falei do meu sonho de fazer esta tradução, nunca desistiu de me incentivar e sempre acreditou e fez tudo o que lhe era possível para que este sonho se concretizasse. Quero lembrar os amigos valencianos da minha juventude que me transmitiram, muitas vezes sem eles próprios se aperceberem, o amor pela língua catalã/valenciana e que sempre estiveram no meu pensamento: em especial Josep Marí (que me acolheu em sua casa num momento difícil da minha vida), Manuel Molins (que me ensinou a amar o teatro), Octavi Monsonís (que foi o primeiro a falar-me dos cantores da resistência), e muitos outros, que espero me perdoem por não os nomear aqui e agora.

Vem desse tempo o meu sonho de traduzir Tirant lo Blanc. Há cerca de trinta anos, um outro editor português chegou a anunciar publicamente que me iria encomendar a tradução; mas só agora foi possível que o sonho se tornasse realidade, e eis aqui a tradução! Foi preciso um tempo novo, mais conhecimento e mais sabedoria (mas também menos cabelo e a barba mais branca!). Ou talvez, como disse Fernando Pessoa: «Deus quer, o homem sonha e a obra nasce».

Partindo de uma reprodução fiel e integral da obra, procurei manter a máxima fidelidade possível ao texto original, apesar da sua dificuldade, reproduzindo as características lexicais, sintáticas e semânticas do mesmo, sempre que estas tivessem correspondência na língua portuguesa, quer na contemporânea de Martorell, quer na actual. Juntei algumas notas que tornam certas passagens mais próximas e compreensíveis ao leitor português. 

E se o «mui destro, subtil e valentíssimo marinheiro» português, Cataquefarás (sim, português, porque este era o nome do aglomerado urbano, na altura extramuros, de Lisboa), guiou a nau de Tirant e os seus quatrocentos homens de armas de Lisboa até ao Mediterrâneo, eu, que não sou tão subtil nem tão valente como ele, sinto-me com a consciência do dever cumprido e da missão concluída: fazer a viagem de regresso do Mediterrâneo catalão ao Atlântico português; porque, mesmo sabendo que o texto em vulgar língua valenciana não foi traduzido de um suposto texto português que por sua vez teria sido traduzido do inglês para português, era urgente e de elementar justiça dar ao texto a sonoridade e a alma da língua de Camões, unindo mais uma vez a cultura de língua catalã e a cultura portuguesa. Posso dizer que o resultado é uma tradução fiel e tão bela como o original, muito válida para uma análise culta, académica e especializada e, ao mesmo tempo, muito inteligível para o leitor comum português.

É este o trabalho do tradutor, fazer que uma literatura nacional se torne universal, porque, como disse José Saramago: «os escritores fazem literaturas nacionais e os tradutores fazem literatura internacional. Sem tradutores, os escritores estariam condenados a viver fechados na sua própria língua».

E é tudo...

Muito obrigado.

Artur Guerra

Sem comentários:

Enviar um comentário